romana
d'Ullastret, es donaren unes rapides indicacions de l'entorn
geografi-
co-historic,
del per que de la instal·lació d'aquesta ciutat indigeta, de
l'impor-
tantíssim
oppidum i de la resta de la ciutat i de la seva dependència de
l'antic
estany,
amb la necròpolis del puig de Serra de Daró, en el camí d'Empúries
i
amb
l'important jaciment de I'llla d'en Reixac, al bell mig de l'antic
estany,
avui
dessecat. (...)"
"El poblat ibèric d'Ullestret és un dels més ben estudiats de Catalunya i aporta una informació valuosíssima sobre el modus de vida del món ibèric. En el seu període de més importància, ens mostra un món ibèric concentrat en uns llocs concrets: ara per ara, el poblat ibèric d'Ullestret i el redescobert Puig de Serra són els testimonis més importants d'aquest moment a la zona"
Vista del campanar i comunidor de l'església de Madremanya.
Sant Esteve de Canapost és una església romànica situada al centre del nucli de Canapost, al Baix Empordà. Durant les darreres obres de restauració, van aparèixer restes de pintures murals i es van trobar sepultures d'època medieval al cementiri.
Segons sembla havia estat dedicat a Sant Clet i ja és esmentada l'any 1019, quan la seu gironina va rebre un alou situat dins la parròquia. A mitjans del segle XIII va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Peratallada, condició que actualment encara manté. http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_Canapost
Paradís arqueològic
A Canapost s'hi pot
comprovar, gràcies a les diverses restes aqueològiques conegudes,
la continuïtat de poblament, almenys des de l'època romana fins als
nostres dies. S'hi conserven algunes restes de gran interès, com el
sepulcre alt medieval o cista del Mas Puig-sec —sepultura
antropomòrfa asimètrica excavada a la roca que era assenyalada
exteriorment amb lloses verticals— o les pedreres conegudes com a
Clots de Sant Julià, que probablement van ser explotades en una
època anterior a la romanització i durant l'alta edat mitjana,
època en què sembla que s'hi va construir un santuari rupestre. A
ponent dels clots, vora el Mas Ral, hi ha un altre paviment
arqueològic amb ceràmica ibèrica. També es conserven les traces
d'un tram del que va ser l'antic camí d'Empúries, un de les
principals vies romanes que comunicava aquesta vil·la amb Girona.
D'altra banda, a migdia de l'església de Sant Esteve i les masies
properes, hi han aparegut restes de poblament romà. Tot plegat forma
un conjunt de gran interès i atractiu arquitectònic i arqueològic.
Al mig de la plana baix-empordanesa, entre els pobles de Vulpellac i Canapost, seguint la carretera GI-644 que de Vulpellac mena a Ullastret i Serra de Daró, aproximadament a 1 km al sud-est abans d'arribar a 
Canapost, s'alça un tossal de poca elevació, el puig de Sant Julià. El paratge, actualment molt emboscat, amaga tot un seguit de restes arqueològiques, entre les quals destaquen per la seva extensió i magnitud un conjunt de forats o pous anomenats els Clots, vestigis de l'ús de l'indret com a lloc d'extracció de pedra.L'existència dels Clots, afegida a altres restes localitzades al mateix indret i el seguit de jaciments i troballes esporàdiques que es concentren a la rodalia més immediata, conformen un conjunt arqueològic excepcional i complex. Després de cinquanta anys des de la primera notícia sobre les pedreres, i malgrat l'innegable interès que tots els autors els suposen, la seva 
exploració es troba avui en un estadi preliminar, essent poc conegudes en la bibliografia arqueològica. Mai un conjunt d'aquestes proporcions no ha passat tan desapercebut; fins i tot en el recent catàleg de jaciments de les comarques gironines (Canton, 2001) els Clots de Sant Julià ni tan sols apareixen fitxats com a jaciment individualitzat. La majoria d'autors que han parlat d'aquestes pedreres els atorguen una cronologia antiga, amb un inici de la seva explotació almenys en època romana i. molt possiblement, anterior. D'altra banda, la presència de roques dels Clots en diferents j a c i m e n t s arqueològics ha estat assenyalada en diversos treballs; en aquest sentit, s'ha ressenyat, per bé que sovint de manera imprecisa, com a origen de part de la pedra emprada a Ullastret, a Empúries i a la vil·la romana de Mas de Dalt. Els Clots de Sant Julià (Forallac, Baix Empordà): Anàlisi geoarqueològica. Xavier Rocas, Cares Roqué i Lliís Pallí. Institut D'Estudis del Baix Empordà. Volum 21.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Clots_de_Sant_Juli%C3%A0
Fotografies de Josep Masó i Prim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada