CAMÍ D'EMPÚRIES TRAM 9. CELRÀ - GIRONA

(BLOC EN CONSTRUCCIÓ!!!!     ENCARA HI ESTEM TREBALLANT!!!! )

CAMÍ D'EMPÚRIES TRAM 9. CELRÀ -

L'antiga via d'Empúries. Quan l'antiga via Augusta arribava fins al Pont Major, es

bifurcava. La via principal travessava el pont, mentre que I'altra branca seguia per la rIba

dreta del Ter, cap a la plana de Campdorá i el congost; era l'antiga via d'Empúries .

El camí d'Empúries comunica Gerunda amb l'antiga fundació focea  posant en contacte directe un important territori agrícola densament explotat amb aquestes ciutats i amb el mar. 

                         

                               Representacions de gremis.

                                  Monòlit de Felip V. Entrada Girona.

                                   Sant Pere Galligans. Església i claustre.

                                 Arribem a Sobreportes. Fí camí Empúries.

                                   Dinar comiat del Camí d'Empúries.

4. El camí de França i el Pont Major. Des de la porta nord de Girona (el portal de Sobreportes), l'antiga via seguia el seu recorregut nord passant a ponent del monestir de Sant Pere i I'estret pas de Pedret, al final del qual s'hi trobava una .. .petra ficta quenx uocant Pausa -és a dir una pedra dreta, probablement un mil.liari, situat al costat d'un punt de panda en el camí, -una pausa o pausata en llatí-, tal com explica el document d'una venda comtal de l'any 980. A més el mateix text també cita el pont situat al nord de I'alou descrit, el vell pont romà que va restar dempeus fins el 7139 i que, des del segle XIII, va ser conegut amb el nom del Pont Major.
No tenim gaires referències de l'antiga via, més properes a Girona; en canvi disposem d'altres en indrets situats més al nord. Així l'any 1007 trobem que una venda d'unes terres a Cervià situava a orient ...ipsa strad.afrancisca -Ia carretera de França- com a límit oriental . Es tractava, sens dubte, de l'antiga via Augusta que, passant per Cervià i Camallera, travessava el Fluvià per anar a trobar els cims dels Pirineus (Summum Pyreneum) més al nord. Una altra branca se separava a Medinyà per travessar el Fluvià a Bàscara; hi trobem referències I'any 921, quan un judici sobre alous a la vil.la de Bàscara esmentava com el límit oriental ...pergit per ipsa uia Mercadaria -és a dir, que
anava per la via Mercadera- . Es tractava de les dues branques d'una mateixa via que, després del pont i la Costa-roja, es dividia en arribar a Medinyà. Sens dubte la referència a aquestes dues vies amb el seu nom propi, orientades cap a França i el seu previsible tràfec comercial, indiquen que devien conservar una funció important com a eixos vertebradors del territori.


Edita: Ajuntament de Girona
Autors:
Canal
i
Roquet,
Eduard Canal i de Diego,
Josep
Josep M. Nolla i Brufau, i Jordi Sagren i Aradilla (EHU/Girona)