CAMÍ D'EMPÚRIES . TRAM 8 SANT MARTIVELL - CELRÀ

CAMÍ D'EMPÚRIES . TRAM 8 SANT MARTIVELL - CELRÀ







Sant Martí Vell

L'església de Sant Martí

L'Església de Sant Martí Vell, consagrada al sant que dóna nom a la vila, és d'origen romànic, però va ser reconstruïda al segle XVI: la llinda de la porta d'entrada conserva una inscripció amb la data A 6 desembre 1588.
Al apropar-nos al poble el campanar resta ben visible, com element identificador, sobresurtint entre petites cases, teulades i carrerons.
La façana principal, d’estil renaixentista, dóna a la part més estreta de la plaça. Al lateral, un rellotge de sol marca el pas del temps des de 1588. El temple és, en bona part, gòtic tardà, amb un campanar acabat en punxa coronat per un pinacle, element arquitectònic que es pot contemplar donant la volta fins la placeta ombrívola de la cara oposada a l'entrada, des d’on es pot contempar una munió de gàrgoles que envolten la torre, algunes d'elles ben curioses.

 http://www.pedresdegirona.com/girones/esglesia_sant_marti_vell.htm




La Fundació Elsa Peretti s'ha encarregat íntegrament de finançar la reconstrucció de tota la coberta exterior i la restauració interior de l'església romànica de Sant Martí Vell.
Les tasques de restauració fetes durant la tardor passada en el presbiteri de l'església han posat al descobert restes arqueològiques d'un assentament romà (s. II aC - I dC). Posteriorment s'hi va edificar un recinte fortificat altmedieval, que va ser enderrocat per construir-hi l'església romànica (s. XI-XII). I a sobre s'hi va edificar al s. XVI l'església actual de Sant Martí Vell. Al sostre de l'església s'hi han descobert frescos del s. XVI que mostren imatges de dracs de color vermell intens. Segons l'equip de restauradors, de l'empresa Gamarra i Garcia, responen a un model iconogràfic propi de l'època de la contrareforma, que es troba també a l'església de Sant Feliu, a Girona. 










 








                                       















Cementiri de Juià.

Un aspecte interessant del projecte és que les mesures i proporcionss’ajusten a la proporció àuria a partir de sis punts de referències que Masó va marcar en el plànol dibuixat amb llapis, i que segueixen la topografia del terreny. A l’espai destinat als enterraments (sobre plànol, 16x10 cm
i, a la construcció real, 32,5x20 m) la
proporció àuria és quasi perfecta, així
com a la planta de la capella i a la sala
d’autòpsies. Aquestes edificacions i la
terrassa principal d’accés, segons els
punts de referència marcats, també
formen un triangle auri.
 




















Fotografies de Josep Masó i Prim.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada