CAMÍ D'EMPÚRIES. TRAM 7 : MILLARS - SANT MARTIVELL

CAMÍ D'EMPÚRIES. TRAM 7 : MILLARS - SANT MARTIVELL



Arqueologia i Patrimoni  El camí antic d'Empúries a Madremanya



Destapen el paviment de l'antic camí d'Empúries a Madremanya.
La via tindria origen romà.

LAURA PORTAL - MADREMANYA. L’Ajuntament de Madremanya ha encarregat a l’empresa de recerca Janus la recuperació dels trams de l’antic camí d’Empúries que passen per la població. Tres arqueòlegs hi estan treballant des de fa una setmana i han destapat diferents parts que confirmen l’existència d’aquesta via, que possiblement té origen romà.

Diferents trams de l’antic camí d’Empúries han quedat al descobert, després de les tasques de recerca que s’hi han dut a terme en l’última setmana. Tres tècnics hi han estat treballant i en les diferents prospeccions han pogut fer sortir a la llum el paviment d’aquesta via.

Segons Anna Augé, que dirigeix la campanya, els trams probablement corresponen a aquest camí emporità, però el paviment podria ser més recent, ja que s’hauria reformat a causa de l’ús.

ENLLAÇ AMB SANT MARTÍ

Així, la primera via hauria estat feta pels romans, però hauria patit diferents reformes posteriors. També una altra hipòtesi que s’apunta és que aquest camí enllaçava, en origen, amb el pont de Sant Martí vell. La datació exacta de la via és difícil de concretar, ja que normalment en els camins no es troba material ni ceràmic ni de monedes, pel fet de ser un lloc de pas. De tota manera, segons la documentació que ja tenien els científics, es considera que l’origen sí que seria romà.

Tot i això, l’objectiu no era tant datar el camí, sinó recuperar-lo, donar-lo a conèixer i documentar-lo. A partir d’ara, un cop acabada la campanya, serà l’Ajuntament qui decidirà què es farà amb la via, tot i que el seu bon estat fa pensar que es recuperarà.

En qualsevol cas, el camí localitzat surt del bell mig del poble de Madremanya, a tocar del restaurant La Plaça i baixa en direcció Sant Martí. Abans, però, travessa pel veïnat de Vilers, on en campanyes anteriors d’excavacions arqueològiques també s’havia localitzat aquest mateix paviment.

Publicada al diari "El Punt" els dia 7 de juny del 2006

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.bohigas.com)







Història En el segle IX s'esmenta el primer indret de l’actual terme de Madremanya, Millàs, on se situa el castell de Millàs, que dominava tota la vall.
Pel que fa a la població de Madremanya, apareix documentada per primer cop l’any 1053, referint-se-hi com a Madremania, i deu anys més tard, el 1063, apareix com Matre-magna. Aquest topònim va ser estudiat per Jaume Marquès i Casanovas, que li atorgà el significat de mare magnànima o curosa.
Una altra versió fa que el nom del municipi de Madremanya provingui de l'expressió llatina Mater Magna "mare gran", que era com s'anomenava la deessa Cíbele, que representava la fertilitat de la natura, especialment en el seu aspecte més salvatge.

A Madremanya són diverses les troballes d’època neolítica que han estat rescatades a les rodalies del seu terme. L’estudi d’aquests materials ha portat a considerar l’existència d’una ocupació romana. Entre d’altres treballs, cal remarcar el de Josep Casas i Genover, "El Camí d’Empúries. Aproximació a la xarxa viària del Baix Empordà", on esmenta l’existència d’una antiga via secundària anomenada "Camí d’Empúries", que comunicava amb la via Augusta i enllaçava Empúries amb la ciutat de Girona, posant en contacte els petits nuclis dispersos del Baix Empordà i les Gavarres amb els centres urbans més importants de l’època.











ENLLAÇ AMB SANT MARTÍ

Així, la primera via hauria estat feta pels romans, però hauria patit diferents reformes posteriors. També una altra hipòtesi que s’apunta és que aquest camí enllaçava, en origen, amb el pont de Sant Martí vell. La datació exacta de la via és difícil de concretar, ja que normalment en els camins no es troba material ni ceràmic ni de monedes, pel fet de ser un lloc de pas. De tota manera, segons la documentació que ja tenien els científics, es considera que l’origen sí que seria romà.

Tot i això, l’objectiu no era tant datar el camí, sinó recuperar-lo, donar-lo a conèixer i documentar-lo. A partir d’ara, un cop acabada la campanya, serà l’Ajuntament qui decidirà què es farà amb la via, tot i que el seu bon estat fa pensar que es recuperarà.

En qualsevol cas, el camí localitzat surt del bell mig del poble de Madremanya, a tocar del restaurant La Plaça i baixa en direcció Sant Martí. Abans, però, travessa pel veïnat de Vilers, on en campanyes anteriors d’excavacions arqueològiques també s’havia localitzat aquest mateix paviment.

Publicada al diari "El Punt" els dia 7 de juny del 2006


© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.bohigas.com)


                                         
                                           Arribem a Madremanya.



UNA APLICACIÓ PRÀCTICA.
O EL CAMÍ D'EMPÚRIES I LA VIA IVNCARIA-EMPÚRIES

Un camí intuït des de fa temps, però mai estudiat, és
el que partint d'Empúries es dirigia cap al Sud, a la zona el actua  Calonge. Aquesta via en el seu pas per alguns municipis del Baix Empordà és coneguda encara amb el nom de Camí d'Empúries. El topònim per ell sol no vol dir que ens troben davant d'una via romana, però són molts els factors que convergeixen en un mateix punt assenyalant-nos l'existència d'un camí que comunicava Empúries amb algunes importants villae i nuclis de població
baixempordanesos, al mateix temps que ens mostren una desviació d'aquesta que la unia amb I'anomenada via Augusta.
Els dos camins es poden seguir amb dificultat damunt
un mapa i, es clar, damunt el terreny. Però la informació mes valuosa ens la dóna la toponímia i algunes restes de fabrica.
Situant els topònims que coneixem -els quals malau-
radament són una mínima part dels que realment existeien- veiem, en primer lloc, un camí que, partint de la via Augusta des dels voltants de Medinyà, travessa el Ter i segueix cap a Sant Martivell i Cruïlles. És en aquest punt on es troba amb el Camí d'Empúries.
Quins són aquests topònims? De Nord a Sud trobem
arrenglerats els llocs de Vilosa, Vilers, el Padró, Pedrinyà,Millars, el Pedró i Cruïlles. No cal dir la importància que te aquest darrer topònim de cara a la localització de vies. 


 

Cruïlles: encreuament de camins. Així ens ho fa saber un document medieval de I'any 991 : Strata que discurrit de Crucilias per fossas usque a d Sanctam Mariam . A partir d'aquest punt podem seguir, en direcció Nord, el Camí d'Empúries. Malauradament, no coneixem. cap altre document que el mateix nom del vial; però es conserva el camí i jaciments importants que justifiquen el seu trajecte.
El camí es dirigeix des de Cruïlles cap a I'actual Canapost passant pel costat de les importants pedreres de sorrenca dels Clots de Sant Julià. Seguidament fa via cap a
Ullastret i Serra de Daró. Cal recordar que es conserva encara un fragment empedrat. D'altra banda, abans d'arribar a Serra, la via travessa una riera per un petit pont d'un
sol ull que, si no d'època romana, es Alt-medieval. Des de Serra arribava fins Empúries passant pel costat del Montgrí.
Una altre via important, sorprenent per la seva rectilineitat, es la que comunica lvncaria amb Empúries, passant
per Viladamat. La seva antiguitat esta en part testimoniada pel fet de servir de límit entre tots els municipis que
troba en el seu recorregut. Persones solvents ens han informat de I'existencia d'un curt fragment empedrat d'aquest camí.
Aquestes vies que acabem de veure no presenten massa problemes de localització. Estan perfectament marcades en els mapes ja esmentats i es poden seguir facilment mitjançant la fotografia aèria i, Lògicament, da-
munt el terreny. Però n'hi ha d'altres que presenten uns problemes més difícils. Falta estudiar encara la que unia Gerunda amb Banyoles i la que, seguint el curs del Fluvia,
es dirigia a I'interior (Besalú-Olot-Vall de Bianya). Tenim notícies d'un estudi realitzat sobre aquesta via, però no hem tingut oportunitat de veure'l publicat. Caldria estudiar també les que seguien la conca del Ter i les de I'Alt Emporda, les quals deurien ser nombroses si tenim en compte que la centuriació d'Empúries ocupava, segurament, quasi tota la comarca.












                          Al campanar de l'església de Madremanya.



                                      El Montgrí al fons.








                                            Un pou.


                                        Fem el vermut.






                                   Tram de camí autèntic del Camí d'Empúries.




Fotos Josep Masó i Prim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada